Temps era Temps, el poble de Caldes vivia atemorit per les desaparicions dels infants de la vila i per la penúria econòmica. Vet aquí, que un dia, va arribar un xicot foraster, en Maurici, que buscava feina.

Els Caldencs el van animar a pujar fins el Castell, a veure si allà en trobava. Hi vivia una senyora feudal, que de tant geperuda, lletja i dolenta, tothom la coneixia com la “mala vella”. En Maurici va començar a treballar-hi, però de mica en mica es va adonar que allà hi passaven coses estranyes. Un bon dia, va seguir el geperut de la bruixa fins a la cuina i va veure com treia un nen de Caldes d’un sac amb la intenció de llançar-lo dins un calder amb aigua bullent. Es veu, que havia de cuinar cada nit un cor de nen petit a la “mala vella”, qui tenia un pacte amb el dimoni, de manera que si es menjava un cor tendre cada nit, tindria poders sobre els pagesos caldencs. En això, que en Maurici, va veure que l’aigua ja bullia , va agafar una revolada i va empentà el geperut dins l’olla. Va deixar anar el nen perquè anés a avisar a la gent del poble i quan va tenir el geperut ben cuinat, li va treure el cor i el va portar a la bruixa, qui a la primera queixalada, es va adonar que aquell cor no era tant tendre com els altres.

En Maurici, se li va encarar i li va confessar que era el cor del geperut. La “mala vella” va ordenar als guàrdies que l’agafessin, però en aquell moment va arribar tota la gent de Caldes que havia estat avisada pel nen. Ella, en veure-ho, va marxar corrents del castell cridant: TORNARÉ, TORNARÉ! …però per ara…mai més ha tornat.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *